Provided by: po4a_0.41-1ubuntu1_all bug

NOM

       po4a - marc de treball per traduir documentació i d'altre material

Introducció

       L'objectiu del projecte po4a (PO per a tot) és facilitar la traducció
       (i sobretot el manteniment de les traduccions) utilitzant les eines de
       gettext en àrees on no eren d'esperar, com ara en la documentació.

Taula de continguts

       Aquest document està organitzat d'aquesta forma:

       1 Per què he d'utilitzar po4a? Per a què serveix?
           Aquest capítol introductori explica la motivació del projecte i la
           seva filosofia. Hauria de llegir-lo primer si està en el procés
           d'avaluació de po4a per a les seves pròpies traduccions.

       2 Com fer servir po4a?
           Aquest capítol és com un manual de referència on s'intenten
           contestar les preguntes dels usuaris, i se'ls ofereix una idea
           general del procés. Això introdueix a la forma de fer les coses amb
           po4a i serveix com a documentació introductòria de les eines
           específiques.

           Com començar una nova traducció?
           Com es transforma la traducció de tornada a un arxiu de
           documentació?
           Com actualitzar una traducció amb po4a?
           Com convertir una traducció pre-existent a po4a?
           Com afegir text extra a la traducció (com ara el nom del
           traductor)?
           Com fer tot això en una sola invocació al programa?
           HOWTO customize po4a?
       3 Com funciona?
           Aquest capítol ofereix una breu explicació del funcionament intern
           de po4a, de manera que es pugui sentir més segur per ajudar-nos a
           mantenir-lo i a millorar-lo. També el pot ajudar a entendre perquè
           no fa el què esperava, i com solucionar problemes.

       4 PMF
           Aquest capítol agrupa les Preguntes Més Freqüents. De fet, la
           majoria de preguntes actuals es poden formular d'aquesta manera:
           "Per què s'ha dissenyat d'aquesta forma i no d'una altra?" Si pensa
           que po4a no és la solució ideal per a la traducció de documentació,
           hauria de considerar llegir-se aquesta secció. Si no respon les
           seves preguntes, contacti amb nosaltres a la llista de correu
           <po4a-devel@lists.alioth.debian.org>. Volem saber la seva opinió.

       5 Notes específiques dels mòduls
           Aquest capítol presenta els punts específics de cada mòdul ja sigui
           des del punt de vista del traductor com des del de l'autor
           original. Llegeixi això per aprendre la sintaxi que es trobarà quan
           tradueixi textos amb un mòdul, o les regles que ha de seguir en el
           document original per facilitar la vida del traductor.

           Actualment, aquesta secció no forma part d'aquest document. En
           realitat, això es troba a la documentació de cada mòdul. Així
           s'ajuda a assegurar que la informació estigui actualitzada al
           mantenir la documentació i el codi junts.

Per què he d'utilitzar po4a? Per a què serveix?

       M'agrada la idea del programari de codi obert, cosa que fa possible que
       tot el món pugui accedir al programari i al seu propi codi font. Però
       al ser Francès, sóc ben conscient que la llicència no és la única
       restricció de la llibertat del programari: Els programes lliures no
       traduïts són inservibles per als qui no són de parla anglesa, i encara
       queda força feina per fer-los disponibles a tothom.

       La percepció d'aquesta situació pels responsables del programari lliure
       ha millorat dràsticament recentment. Nosaltres, com a traductors, hem
       guanyat la primera batalla i hem convençut a tot al món de la
       importància de les traduccions. Però per desgràcia, aquesta era la part
       fàcil. Ara hem de posar-nos en marxa i començar a traduir.

       Actualment el programari lliure es beneficia d'un nivell decent de
       traducció, gràcies al meravellós paquet d'eines gettext. Aquest pot
       extreure les cadenes a traduir d'un programa, presentar-les en un
       format uniforme als traductors, i després utilitzar el resultat del seu
       treball en temps d'execució per mostrar els missatges traduïts a
       l'usuari.

       Però la situació és bastant diferent pel que fa a la documentació. Molt
       sovint, la documentació traduïda no és suficientment visible (no es
       distribueix com a part del programa), només parcialment, o no està
       actualitzada. La darrera situació és la pitjor de totes. Per als
       usuaris, les traduccions antiquades poden ser pitjors que si no existís
       la traducció, si descriuen vells comportaments del programa que ja no
       s'utilitzen.

   El problema a solucionar
       Traduir documentació per sí sola no és molt difícil. Els textos són
       bastant més llargs que els missatges de programa, i per tant, tarden
       més a traduir-se. De tota manera, no es necessiten coneixements tècnics
       fer fer-ho. La part més difícil arriba quan la feina s'ha de mantenir.
       Detectar quines parts han canviat i necessiten ser actualitzades és
       molt difícil, ja que comporta errors desagradables. Crec que això
       explica per què tantes de les traduccions que hi ha escampades pel món
       estan antiquades.

   Les respostes de po4a
       Per tant, l'objectiu de po4a es fer mantenible la traducció de la
       documentació. La idea és reutilitzar la metodologia de gettext en
       aquest nou camp. Com en gettext, s'extreuen els textos del lloc
       original per tal de presentar-los als traductors en un format uniforme.
       Les eines clàssiques de gettext ajuden a mantenir la feina actualitzada
       quan surt una nova versió de l'original. Però a diferència del model
       clàssic de gettext, les traduccions es re-injecten a l'estructura del
       document original, de forma que poden ser processades i distribuïdes
       igual que la versió anglesa.

       Gràcies a això, és més fàcil descobrir quines parts del document han
       canviat i necessiten ser actualitzades. Un altre punt fort és que les
       eines faran pràcticament tota la feina quan l'estructura del document
       original es torni a organitzar i quan alguns capítols es moguin,
       s'ajuntin o se separin. Al extreure el text a traduir de l'estructura
       del document, també el manté lluny de la complexitat del formateig de
       text i redueix les oportunitats de danyar el document (encara que no li
       impedeixin completament de fer-ho).

       Si us plau, llegeixi també les PMF més avall en aquest document per a
       una llista més completa d'avantatges i desavantatges d'aquesta solució.

   Formats suportats
       Actualment, s'ha implementat satisfactòriament aquesta aproximació en
       alguns formats de text:

       man

       The good old manual pages' format, used by so much programs out there.
       The po4a support is very welcome here since this format is somewhat
       difficult to use and not really friendly to the newbies.  The
       Locale::Po4a::Man(3pm) module also supports the mdoc format, used by
       the BSD man pages (they are also quite common on Linux).

       pod

       Aquest és el format de Documentació Online de Perl. El llenguatge i les
       seves mateixes extensions estan documentades així, igual que la majoria
       de guions de Perl. Al barrejar-lo en el mateix fitxer és més fàcil
       mantenir la documentació propera al codi actual. Facilita la vida del
       programador, però per desgràcia, no la del traductor.

       sgml

       Encara que avui en dia gairebé hagi estat substituït per XML, aquest
       format encara s'utilitza habitualment per documents més extensos que
       algunes pantalles. Aquest permet fer llibres complets. Actualitzar una
       traducció de documents tan llargs pot ser realment un malson. Sovint
       diff es torna inservible quan s'ha reindentat el text original després
       de l'actualització. Afortunadament, po4a el pot ajudar en aquest
       procés.

       Actualment, només suporta els DTD de DebianDoc i de DocBook, però és
       realment fàcil afegir suport per alguns de nous. Fins i tot, és
       possible utilitzar po4a en un DTD desconegut de SGML sense canviar el
       codi, passant la informació necessària a la línia de comandes. Consulti
       <Locale::Po4a::Sgml(3pm)> per a més detalls.

       TeX / LaTeX

       The LaTeX format is a major documentation format used in the Free
       Software world and for publications.  The Locale::Po4a::LaTeX(3pm)
       module was tested with the Python documentation, a book and some
       presentations.

       texinfo

       All the GNU documentation is written in this format (that's even one of
       the requirement to become an official GNU project).  The support for
       Locale::Po4a::Texinfo(3pm) in po4a is still at the beginning.  Please
       report bugs and feature requests.

       xml

       The XML format is a base format for many documentation formats.

       Currently, the DocBook DTD is supported by po4a. See
       Locale::Po4a::Docbook(3pm) for details.

       altres

       Po4a també pot tractar algus formats estranys o específics, de la
       mateixa manera que la documentació de les opcions de compilació del
       kernel 2.4.x o els diagrames produïts per l'eina dia. Afegir-ne un de
       nou sol ser una tasca molt fàcil i la tasca principal és aconseguir un
       analitzador pel seu format. Consulti Locale::Po4a::TransTractor(3pm)
       per més informació.

   Formats no suportats
       Unfortunately, po4a still lacks support for several documentation
       formats.

       There is a whole bunch of other formats we would like to support in
       po4a, and not only documentation ones. Indeed, we aim at plugging all
       "market holes" left by the classical gettext tools.  It encompass
       package descriptions (deb and rpm), package installation scripts
       questions, package changelogs, and all specialized file formats used by
       the programs such as game scenarios or wine resource files.

Com fer servir po4a?

       Aquest capítol és com un manual de referència on s'intenten contestar
       les preguntes dels usuaris, i se'ls ofereix una idea general del
       procés. Això introdueix a la forma de fer les coses amb po4a i serveix
       com a documentació introductòria de les eines específiques.

   Visió esquemàtica
       The following schema gives an overview of the process of translating
       documentation using po4a. Do not be afraid by its apparent complexity,
       it comes from the fact that the whole process is represented here. Once
       you converted your project to po4a, only the right part of the graphic
       is relevant.

       Note that master.doc is taken as an example for the documentation to be
       translated and translation.doc is the corresponding translated text.
       The suffix could be .pod, .xml, or .sgml depending on its format. Each
       part of the picture will be detailed in the next sections.

                                          master.doc
                                              |
                                              V
            +<-----<----+<-----<-----<--------+------->-------->-------+
            :           |                     |                        :
       {translation}    |         { update of master.doc }             :
            :           |                     |                        :
          XX.doc        |                     V                        V
       (optional)       |                 master.doc ->-------->------>+
            :           |                   (new)                      |
            V           V                     |                        |
         [po4a-gettextize]   doc.XX.po--->+   |                        |
                 |            (old)       |   |                        |
                 |              ^         V   V                        |
                 |              |     [po4a-updatepo]                  |
                 V              |           |                          V
          translation.pot       ^           V                          |
                 |              |         doc.XX.po                    |
                 |              |         (fuzzy)                      |
          { translation }       |           |                          |
                 |              ^           V                          V
                 |              |     {manual editing}                 |
                 |              |           |                          |
                 V              |           V                          V
             doc.XX.po --->---->+<---<---- doc.XX.po   addendum     master.doc
             (initial)                   (up-to-date) (optional)   (up-to-date)
                 :                          |            |             |
                 :                          V            |             |
                 +----->----->----->------> +            |             |
                                            |            |             |
                                            V            V             V
                                            +------>-----+------<------+
                                                         |
                                                         V
                                                  [po4a-translate]
                                                         |
                                                         V
                                                       XX.doc
                                                   (up-to-date)

       A la part esquerra s'hi mostra la conversió d'una traducció que no
       utilitza po4a a aquest sistema. A dalt de la part dreta s'hi representa
       l'acció de l'autor original (actualitzar la documentació). Al mig de la
       part dreta s'hi simbolitzen les accions automàtiques de po4a. S'extrau
       el nou material i es compara amb la traducció existent. Es troben les
       parts que no han canviat, i es fa servir la traducció prèvia. Les parts
       parcialment modificades també es connecten a la traducció anterior,
       però se li afegeix un marcador indicant que la traducció s'ha
       d'actualitzar. La part de baix de la figura mostra com es construeix el
       document formatejat.

       Actualment, com a traductor, la única operació manual que hauria de
       fer-se és la part marcada {edició manual}. Sí, ho sento, però po4a
       ajuda a traduir. No tradueix res sol...

   Com començar una nova traducció?
       Aquesta secció presenta els passos necessaris per començar una nova
       traducció amb po4a. Els refinaments involucrats a la conversió d'un
       projecte existent al d'aquest sistema es detallen a la secció
       pertinent.

       Per començar una nova traducció utilitzant po4a, ha de seguir els
       següents passos:

       - Extract the text which have to be translated from the original
         <master.doc> document into a new translation template
         <translation.pot> file (the gettext format). For that, use the
         po4a-gettextize program this way:

           $ po4a-gettextize -f <format> -m <principal.doc> -p <traducció.pot>

         <format> is naturally the format used in the master.doc document. As
         expected, the output goes into translation.pot.  Please refer to
         po4a-gettextize(1) for more details about the existing options.

       - Ara toca traduir el que toca. Per això, canviï el nom del fitxer POT
         a doc.XX.po, per exemple (on XX és el codi ISO639 de l'idioma al que
         estigui traduint, per exemple fr pel francès), i editi el fitxer
         resultant. Sovint és bona idea no anomenar el fitxer XX.po per evitar
         confusions amb la traducció dels missatges de programa però això és
         cosa seva. No s'oblidi d'actualitzar les capçaleres dels fitxers PO,
         són importants.

         La traducció en qüestió es pot fer amb el mode PO d'Emacs o Lokalize
         (basat en KDE) o Granslator (basat en GNOME), o qualsevol programa
         que prefereixi. Fins i tot el clàssic vi pot servir, encara que no
         tingui un mode especialitzat per aquesta tasca.

         Si desitja aprendre més, definitivament ha de consultar la
         documentació de gettext, disponible en el paquet gettext-doc.

   Com es transforma la traducció de tornada a un arxiu de documentació?
       Un cop hagi acabat la traducció, voldrà obtenir la documentació
       traduïda i distribuir-la als usuaris junt amb l'original.  Per fer-ho,
       utilitzi el programa po4a-translate(1) així (on XX és el codi de
       l'idioma):

         $ po4a-translate -f <format> -m <principal.doc> -p <doc-XX.po> -l <XX.doc>

       Igual que abans, <format> és el format utilitzat en el principal.doc.
       Però aquest cop el fitxer PO passat amb el paràmetre -p és part de
       l'entrada. Aquesta és la seva traducció. La sortida va a XX.doc.

       Consulti po4a-translate(1) per més detalls.

   Com actualitzar una traducció amb po4a?
       To update your translation when the original master.doc file has
       changed, use the po4a-updatepo(1) program like that:

         $ po4a-updatepo -f <format> -m <nou_original.doc> -p <existent.XX.po>

       (Consulti po4a-updatepo(1) per més detalls)

       Naturalment, el nou paràgraf del document no es traduirà màgicament al
       fitxer PO amb aquesta operació, i necessitarà actualitzar l'arxiu PO
       manualment. Tanmateix, pot haver de refer les traduccions dels
       paràgrafs que s'hagin modificat una mica. Per assegurar que no s'oblidi
       de cap, es marquen com a "difuses" durant el procés, i s'haurà de
       treure la marca abans que pugui utilitzar la traducció a
       po4a-translate. De la mateixa manera que per a la traducció inicial,
       aquí és millor fer servir el seu editor PO preferit.

       Un cop el seu fitxer PO estigui altra vegada actualitzat, sense cap
       cadena per traduir ni cadenes difuses, pot generar el fitxer de
       documentació traduït, tal i com s'ha explicat a la secció anterior.

   Com convertir una traducció pre-existent a po4a?
       Often, you used to translate manually the document happily until a
       major reorganization of the original master.doc document happened.
       Then, after some unpleasant tries with diff or similar tools, you want
       to convert to po4a.  But of course, you don't want to loose your
       existing translation in the process. Don't worry, this case is also
       handled by po4a tools and is called gettextization.

       La gràcia està en que tant el document traduït com l'original tinguin
       la mateixa estructura de manera que les eines puguin encaixar els
       continguts correctament.

       Si està de sort (és a dir, si les estructures dels documents encaixen a
       la perfecció), tot funcionarà correctament i haurà acabat en pocs
       segons. En cas contrari, haurà d'entendre per què aquest procés té un
       nom tan espantós, i hauria d'estar preparat per a una mica de feina de
       grunyits. De totes maneres, recordi que aquest és el preu que ha de
       pagar per aconseguir després la comoditat de po4a. I la part bona és
       que només haurà de fer-ho una vegada.

       No puc emfatitzar-ho més. Per facilitar el procés, és important trobar
       la versió exacta que es va utilitzar a la traducció. La millor situació
       és dóna quan es va anotar quina revisió del VCS es va fer servir per a
       la traducció i no es va modificar durant el procés de traducció, de
       manera que la pugui utilitzar.

       No funcionarà bé si utilitza el text original actualitzat amb la
       traducció antiga. És un procés possible, però més difícil, i realment
       s'ha d'evitar sempre que sigui possible. De fet, imagino que si no
       aconsegueix trobar el text original, la millor solució és trobar a algú
       que faci la gettextització per vostè (però jo no, si us plau ;).

       Potser sóc massa catastrofista. Per molt que les coses vagin malament,
       segueix sent molt més ràpid que traduir-ho tot altra vegada. Jo vaig
       fer la gettextització de la traducció al francès existent de la
       documentació de Perl en un dia, encara que les coses van anar malament.
       Eren més de dos megabytes de text, i una traducció nova hagués pogut
       durar mesos com a mínim.

       Let me explain the basis of the procedure first and I will come back on
       hints to achieve it when the process goes wrong. To ease comprehension,
       let's use above example once again.

       Once you have the old master.doc again which matches with the
       translation XX.doc, the gettextization can be done directly to the PO
       file doc.XX.po without manual translation of translation.pot file:

        $ po4a-gettextize -f <format> -m <old_master.doc> -l <XX.doc> -p <doc.XX.po>

       Si està de sort, això és tot. Ha convertit la seva antiga traducció a
       po4a i ja pot començar amb la tasca d'actualització. Simplement
       segueixi el procés explicat unes seccions abans per sincronitzar el seu
       arxiu PO amb el document original més nou, i actualitzi la traducció
       segons convingui.

       Tingui en compte que, encara que tot sembli haver anat bé, encara es
       poden produir alguns errors en aquest procés. Això és degut a que po4a
       no és capaç d'entendre el text per assegurar-se que la traducció es
       refereix a l'original. És per això que les cadenes es marquen com a
       "difuses" durant el procés. Haurà de comprovar cuidadosament cada
       cadena abans d'eliminar la marca.

       Sovint, les estructures dels documents no encaixen a la perfecció,
       impedint a po4a-gettextize realitzar la seva tasca. Arribat a aquest
       punt, tot el joc es trasllada a la edició dels fitxers per fer encaixar
       les seves maleïdes estructures.

       El pot ajudar llegir la secció Gettextització: com funciona? de més
       avall. La comprensió del funcionament intern del procés l'ajudarà a
       fer-lo funcionar. El milor és que po4a-gettextize dóna molta informació
       quan alguna cosa no ha anat bé. Primer, apuntarà on s'ha trobat la
       discrepància d'estructures en els documents. Després mostrarà les
       cadenes que no encaixen, la seva posició en el text, i el tipus de
       cadascuna. A més a més, el fitxer PO generat fins al moment es guardarà
       a gettextization.failed.po.

       -   Borreu totes les parts extres de les traduccions, com per exemple
           la secció on s'especifiqui el nom del traductor, o els agraïments
           de gent que ha col·laborat a la traducció. Els apèndix, descrits a
           la següent secció, li permetran afegir de nou aquests continguts.

       -   No dubti a editar tant l'original com la traducció. El més
           important és aconseguir el fitxer PO. Ja tindrà temps
           d'actualitzar-lo més tard. Un cop dit això, és preferible editar la
           traducció quan es puguin editar els dos, ja que això facilita les
           coses un cop s'acabi la gettextització.

       -   Si fa falta, si algunes parts no estaven traduïdes, elimini-les de
           l'original. Quan més endavant sincronitzi el fitxer PO, tornaran a
           apareixer per sí soles.

       -   Si ha canviat una mica l'estructura (per ajuntar dos paràgrafs, o
           partir-ne algun), desfaci els canvis. Si hi ha problemes amb
           l'original, hauria d'informar l'autor original. Arreglar-ho a la
           traducció només ho arregla per una part de la comunitat. I a més,
           és impossible quan utilitza po4a ;)

       -   A vegades el contingut del paràgraf encaixa, però el seu tipus no.
           Arreglar això depèn molt del format. En POD i man, a vegades és
           culpa de que una de les dues línies comença amb espai i l'altra no.
           En aquests formats, aquest paràgraf no podria justificar-se i es
           tornaria d'un tipus diferent. Simplement elimini l'espai per
           solucionar-ho. També pot tractar-se d'un error tipogràfic al nom
           del tag.

           A més a més, dos paràgrafs poden ajuntar-se en el POD quan la línea
           de separació conté alguns espais, o quan no hi ha una línia de
           separació abans de la línia =item i del contingut de l'element.

       -   A vegades, hi ha una desincronització entre els fitxers, i la
           traducció s'encaixa a un paràgraf original equivocat. Aquest és un
           signe de que realment ja hi havia un problema abans. Comprovi
           gettextization.failed.po per veure quan comença la
           desincronització, i arreglar-ho allà.

       -   A vegades li pot donar la impressió que po4a s'ha menjat algunes
           parts del text, ja sigui de l'original o de la traducció.
           gettextization.failed.po indica que ambdós encaixaven correctament,
           i després ha fallat perquè intentava encaixar un paràgraf amb
           l'anterior o el posterior al correcte, com si el correcte hagués
           desaparegut. Maleeixi po4a com jo vaig fer el primer cop que em va
           passar. Abundantment.

           Aquesta situació és deguda a que el mateix paràgraf es repeteix al
           llarg del document. En aquest cas, no es crea una nova entrada al
           fitxer PO, sinó que se li afegeix una nova referència i la ja
           existent.

           Per tant, quan el mateix paràgraf apareix dos cops a l'original
           però no està traduït exactament igual cada cop, tindrà la sensació
           que ha desaparegut un paràgraf de l'original. Simplement elimini la
           nova traducció. Si creu que la segona traducció és millor, tregui-
           la d'on està, i substitueixi-la a la primera.

           En el cas contrari, si hi ha dos paràgrafs semblants però diferents
           que es van traduir de la mateixa forma, li pot donar la impressió
           que ha desaparegut un paràgraf de la traducció. La solució és
           afegir una cadena estúpida al paràgraf original (quelcom com "sóc
           diferent") per solucionar-ho. No s'espanti. Aquestes coses
           desapareixeran durant la sincronització, i quan el text afegit
           sigui suficientment curt, gettext encaixarà la seva traducció amb
           el text existent (marcant-lo com a difús, però no importa, ja que
           totes les cadenes es marquen com a difuses durant la
           gettextització).

       Amb una mica de sort, aquests trucs l'ajudaran a realitzar la seva
       gettextització i a obtenir el seu estimat fitxer PO. Ara estarà
       preparat per sincronitzar el seu fitxer i començar la traducció. Tingui
       en compte, que en textos grans, la primera sincronització pot tardar
       força temps.

       Per exemple, el primer po4a-updatepo de la traducció al francès de la
       documentació de Perl (un fitxer PO de 5.5Mb) va tardar dos dies
       aproximadament en una màquina G5 a 1Ghz. Sí, 48 hores, però les
       següents vegades tan sols tardava una dotzena de segons al meu portàtil
       vell. Això és perquè la primera vegada, la majoria de msgids del fitxer
       PO no encaixen amb cap altre dels del fitxer POT. Això obliga a gettext
       a buscar la cadena més semblant utilitzant un costós algorisme de
       proximitat de cadenes.

   Com afegir text extra a la traducció (com ara el nom del traductor)?
       Degut a l'ús de gettext, fer-ho amb po4a és torna més difícil que
       abans, ja que simplement s'editava el nou fitxer paral·lelament a
       l'original. Però segueix sent possible gràcies als anomenats apèndixs.

       Per ajudar a la comprensió, consideri els apèndix com uns pegats
       aplicats al document traduït després del procés. Són bastant diferents
       que els pegats originals (només tenen una línia de context, que pot
       incloure una expressió regular de Perl, i únicament pot afegir text,
       sense eliminar res), però les funcionalitats són les mateixes.

       El seu objectiu és permetre al traductor afegir contingut extra al
       document, que no és traducció del document original. L'ús més habitual
       és afegir una secció sobre la traducció en si mateixa, llistant els
       col·laboradors i explicant com informar dels errors de la traducció.

       Els apèndixs s'han de proporcionar com fitxers a part. La primera línia
       forma una capçalera que indica el lloc del document resultant on s'ha
       de col·locar. La resta del fitxer d'apèndix s'afegirà sense
       modificacions a la posició determinada del document resultant.

       La capçalera té una sintaxi molt rígida: ha de començar amb la cadena
       PO4A-HEADER:, seguida per una llista de camps clau=valor separats per
       punt i coma (;). Els espais en blanc SÓN importants. Tingui en compte
       que no pot usar el caracter punt i coma (;) en els valors, i que les
       cometes no ajuden.

       Una vegada més, sona espantós, però els exemples de més endavant
       haurien d'ajudar-lo a trobar la forma d'escriure la línia de capçalera
       que necessiti. Per a il·lustrar la discussió, suposi que vol afegir una
       secció anomenada "Sobre aquesta traducció" després de l'anomenada
       "Sobre aquest document".

       Aquí hi ha les possibles claus de capçalera:

       position (obligatòria)
           una expressió regular. Es col·locarà l'apèndix prop de la línia que
           encaixi amb aquesta expressió regular. Tingui en compte que estem
           parlant del document traduït, no l'original. Si hi ha més d'una
           línia que encaixi (o cap), l'addició fallarà. Sempre és millor
           donar un error que inserir l'apèndix en el lloc equivocat.

           Aquesta línia es diu punt de posici a partir d'ara. El punt on
           s'inserirà l'apèndix es diu punt d'inserci. Aquests dos punts són
           molt propers, però no iguals. Per exemple, si desitja inserir una
           nova secció, és més fàcil posar el punt de posici en el títol de
           la secció anterior, i explicar-li a po4 on acaba la secció (recordi
           que el punt de posici ve donat per l'expressió regular, que ha
           d'encaixar una única línia).

           La localizació del punt d'inserci respecte el punt de posició està
           controlat pels camps mode, beginboundary i endboundary, que
           s'expliquen a continuació.

           En el nostre cas tindríem:

                position=<title>Sobre aquest document</title>

       mode (obligatori)
           Pot valdre les cadenes before (abans) o after (després),
           especificant la posició de l'apèndix, relativa al l<punt de
           posició>.

           Com volem que la nostra nova secció se situï sota de la que hem
           encaixat, tenim:

                mode=after

       beginboundary (utilitzada només quan mode=after, i obligatòriament en
       aquest cas)
       endboundary (idem)
           L'expressió regular que encaixi el final de la secció després de la
           qual va l'apèndix.

           Quan el mode=after, el punt d'inserci està després del punt de
           posici, però no justament després! Està situat al final de la
           secció que comença en el punt de posici, és a dir, abans o després
           de la línia encaixada pel paràmetre ???boundary, depenent de si
           s'ha fet servir beginboundary o endboundary.

           En el nostre cas, podem decidir-nos per indicar el final de la
           secció que encaixem afegint:

              endboundary=</section>

           o indicar el principi de la següent secció indicant:

              beginboundary=<section>

           En ambdós casos, es col·locarà el nostre apèndix després de
           </section> i abans de <section>. La primera opció és millor perquè
           funcionarà encara que re-organitzem el document.

           Ambdues formes existeixen degut a que els formats de documentació
           són diferents. Alguns tenen maneres de marcar el final d'una secció
           (com ara el </section> que acabem de veure), mentre altres no
           indiquen explícitament el final de secció (com passa en man). En el
           primer cas, interessarà fer un boundary que encaixi amb el final
           d'una secci, de forma que el punt d'inserci vingui just després.
           En el segon cas, haurem de fer un boundary que encaixi amb el
           principi de la segent secci, de forma que el punt d'inserci
           vingui just abans.

       Pot semblar obscur, però amb una mica de sort, els següents exemples
       l'il·luminaran.

       Seguint amb l'exemple que hem utilitzat fins ara, per tal d'afegir una
       secció anomenada "Sobre la traducció" després de la secció "Sobre
       aquest document" en un document SGML, podeu utilitzar qualsevol
       d'aquestes línies de capçalera:
          PO4A-HEADER: mode=after; position=Sobre aquest document; endboundary=</section>
          PO4A-HEADER: mode=after; position=Sobre aquest document; beginboundary=<section>

       Si voleu afegir quelcom després de la següent secció de nroff:
           .SH "AUTORS"

         haureu d'utilitzar un position que encaixi amb aquesta línia, i un
         beginboundary que encaixi amb el principi de la següent secció (com
         ara ^\.SH). Llavors l'annex s'afegirà després del punt de posici i
         immediatament abans de la primera línia que encaixi amb el
         beginboundary. És a dir:

          PO4A-HEADER:mode=after;position=AUTORS;beginboundary=\.SH

       Si voleu afegir quelcom a una secció (com ara després de "Copyright Big
       Dude")  en lloc d'afegir una secció completa, proporcioneu una position
       que encaixi amb aquesta línia, i doneu un beginboundary que encaixi
       qualsevol línia.
          PO4A-HEADER:mode=after;position=Copyright Big Dude, 2004;beginboundary=^

       Si voleu afegir quelcom al final del document, utilitzeu una position
       que encaixi amb qualsevol línia del document (però només una línia.
       Po4a no seguirà si no és única), i doneu un endboundary que no encaixi
       amb res. No utilitzeu cadenes simples aquí, com ara "EOF", sinó cadenes
       que tinguin menys probabilitats de sortir en el vostre document.
          PO4A-HEADER:mode=after;position=<title>Quant a</title>;beginboundary=FakePo4aBoundary

       En qualsevol cas, recordeu que això són expressions regulars. Per
       exemple, si voleu encaixar el final d'una secció de nroff que acabi amb
       aquesta línia

         .fi

       no utilitzeu .fi com a endboundary, perquè encaixarà amb "el[ fi]txer",
       que obviament no és el què s'esperava. L'endboundary correcte en aquest
       cas és: ^\.fi$.

       Si l'annexe no es col·loca on esperàveu, proveu de passar el paràmetre
       -vv a les eines, de forma que explicarà què fa per col·locar l'annexe.

       Exemple ms detallat

       Document original (en format POD):

        |=head1 NAME
        |
        |dummy - a dummy program
        |
        |=head1 AUTHOR
        |
        |me

       Llavors, el següent annexe s'assegurarà de que s'afegeix una secció (en
       català) sobre el traductor al final del fitxer.

        |PO4A-HEADER:mode=after;position=AUTOR;beginboundary=^=head
        |
        |=head1 TRADUCTOR
        |
        |jo

       Per tal de posar l'annexe abans d'AUTHOR, utilitzeu la següent
       capçalera:

        PO4A-HEADER:mode=after;position=NOM;beginboundary=^=head1

       Això funciona perquè la següent línia que encaixa el beginboundary
       /^=head1/ després de la secció "NAME" (traduït com a "NOM" en català),
       és la que declara els autors. Per tant, l'annexe es col·locarà entre
       ambdues seccions.

   Com fer tot això en una sola invocació al programa?
       La utilització de po4a ha demostrat ser una mica confusa per als
       usuaris, ja que s'han de cridar dos programes diferents, en l'ordre
       adequat (po4a-updatepo i després po4a-translate), on cadascun d'ells
       necessita més de 3 paràmetres. A més, amb aquest sistema era difícil
       utilitzar un únic fitxer PO per tots els documents quan s'utilitzava
       més d'un format.

       El programa po4a(1) va ser dissenyat per solucionar aquestes
       dificultats. Una vegada heu convertit el vostre projecte a aquest
       sistema, escriviu un fitxer simple de configuració, explicant on són
       els fitxers de traducció (PO i POT), on són els documents originals,
       els seus formats, i on s'han de col·locar les traduccions.

       Després, una crida a po4a(1) sobre aquest fitxer assegura que els
       fitxers PO se sincronitzen amb el document original, i que el document
       traduït es genera correctament. Per suposat, segurament voldreu cridar
       aquest programa dues vegades: una abans d'editar el fitxer PO per
       actualitzar-lo, i una altra després, per obtenir els documents traduïts
       completament actualitzats. Però únicament haureu de recordar una línia
       de comandes.

   HOWTO customize po4a?
       po4a modules have options (specified with the -o option) that can be
       used to change the module behavior.

       It is also possible to customize a module or new / derivative /
       modified modules by putting a module in lib/Locale/Po4a/, and adding
       lib to the paths specified by the PERLLIB or PERL5LIB environment. For
       example:

          PERLLIB=$PWD/lib po4a --previous po4a/po4a.cfg

       Note: the actual name of the lib directory is not important.

Com funciona?

       Aquest capítol ofereix una breu explicació del funcionament intern de
       po4a, de manera que es pugui sentir més segur per ajudar-nos a
       mantenir-lo i a millorar-lo. També el pot ajudar a entendre perquè no
       fa el què esperava, i com solucionar problemes.

   Visió general
       L'arquitectura de po4a és orientada a objectes (en Perl. No és
       estupend?). L'avantpassat comú de totes les classes dels analitzadors
       s'anomena TransTractor. Aquest nom tan estrany ve del fet que
       s'encarrega simultàniament de traduir el document i d'extreure les
       cadenes.

       Més formalment, rep com a entrada un document a traduir junt amb un
       fitxer PO que conté les traduccions a utilitzar, i produeix dues
       sortides separades: un altre fitxer PO (resultant de l'extracció de les
       cadenes traduïbles del document d'entrada), i un document traduït (amb
       la mateixa estructura que el d'entrada, però amb les cadenes traduïbles
       canviades pel contingut del PO d'entrada). Aquí hi ha una representació
       gràfica:

          Document d'entrada -\                          /---> Document de sortida
                               \     TransTractor::     /           (traduït)
                                +-->-   parse()  ------+
                               /                        \
          PO d'entrada -------/                          \---> PO de sortida
                                                                   (extret)

       Aquest petit eix és el nucli de tota l'arquitectura de po4a. Si s'omet
       el PO d'entrada i el document de sortida, s'obté po4a-gettextize. Si
       proporcioneu ambdues entrades i ometeu el fitxer PO de sortida, obteniu
       po4a-translate.

       TransTractor::parse() és una funció virtual implementada per cada
       mòdul. Aquí hi ha un petit exemple per mostrar com funciona. Aquest
       analitza una llista de paràgrafs, on cadascun comença amb <p>.

         1 sub parse {
         2   PARAGRAF: while (1) {
         3     $my ($paragraf,$pararef,$linia,$lref)=("","","","");
         4     $my $primer=1;
         5     while (($linia,$lref)=$document->shiftline() && defined($linia)) {
         6       if ($linia =~ m/<p>/ && !$primer--; ) {
         7         $document->unshiftline($linia,$lref);
         8
         9         $paragraf =~ s/^<p>//s;
        10         $document->pushline("<p>".$document->translate($paragraf,$pararef));
        11
        12         next PARAGRAF;
        13       } else {
        14         $paragraf .= $linia;
        15         $pararef = $lref unless(length($pararef));
        16       }
        17     }
        18     return; # No tenim una línia definida? Final del fitxer d'entrada.
        19   }
        20 }

       A la línia 6, trobem <p> per segona vegada. Això vol dir que comença el
       següent paràgraf. Llavors tornem la línia que acabem d'obtenir cap al
       document original (línia 7) i enviar el paràgraf que hem construït fins
       al moment cap a les sortides. Després d'eliminar-ne el <p> a la línia
       9, enviem la concatenació d'aquest tag amb la traducció de la resta del
       paràgraf.

       Aquesta funció translate() està molt bé. Insereix el seu paràmetre cap
       al fitxer PO de sortida (extracció) i en retorna la traducció que troba
       al fitxer PO d'entrada (traducció). Com que això s'utilitza com a part
       del paràmetre de pushline(), aquesta traducció va a parar al document
       de sortida.

       Com mola, no? Es pot escriure un mòdul complet de po4a en menys de 20
       línies si el format és suficientment simple...

       Podeu aprendre més sobre això a Locale::Po4a::TransTractor(3pm).

   Gettextització: com funciona?
       La idea és agafar el document original i la seva traducció, i suposar
       que l'enèsima cadena extreta de la traducció, és la traducció de
       l'enèsima cadena de l'original. Perquè funcioni, ambdós fitxers han de
       compartir exactament la mateixa estructura. Per exemple, si els fitxers
       tenen la següent estructura, es molt poc probable que la quarta cadena
       de la traducció (del tipus 'capítol') sigui la traducció de la quarta
       cadena de l'original (del tipus 'paràgraf').

           Original         Traducció

         capítol            capítol
           paràgraf           paràgraf
           paràgraf           paràgraf
           paràgraf         capítol
         capítol              paràgraf
           paràgraf           paràgraf

       Per fer això, els analitzadors de po4a s'utilitzen en l'original i en
       la traducció per extreure fitxers PO, i després es construeix un tercer
       fitxer PO a partir d'aquests prenent les cadenes del segon com a
       traduccions de les cadenes del primer. Per tal de comprovar que les
       cadenes que ajuntem siguin realment traducció l'una de l'altra, els
       analitzadors de documents de po4a han de desar informació sobre el
       tipus sintàctic de les cadenes del document (tots els existents ho fan,
       el vostre també hauria de fer-ho). Després, aquesta informació
       s'utilitza per assegurar que ambdós documents tenen la mateixa sintaxi.
       A l'exemple anterior, això ens permetria detectar que la quarta cadena
       és un paràgraf en un cas, i un títol de capítol a l'altre cas, i
       podriem informar del problema.

       En teoria, seria possible detectar el problema, i resincronitzar el
       fitxer després (tal com fa diff). Però no està clar què hauriem de fer
       amb les cadenes d'abans de la dessincronització, i podria produir mals
       resultats a vegades. És per això que la implementació actual no intenta
       resincronitzar res i fallarà donant informació quan alguna cosa vagi
       malament, requerint la modificació manual dels fitxers per solventar el
       problema.

       Fins i tot amb aquestes precaucions, les coses poden empitjorar amb
       molta facilitat. És per això que totes les traduccions extretes
       d'aquesta forma es marquen com a difuses per assegurar que el traductor
       les repassi i les comprovi.

   Annexes: Com funciona?
       Bé, això és força simple. El document traduït no s'escriu directament
       al disc, sinó que es manté en memòria fins que s'han aplicat tots els
       annexes. L'algorisme involucrat és força simple. Busquem la línia que
       encaixa amb l'expressió regular de posició, i si hi havia el
       mode=before, insertem l'annexe abans. Sinó, busquem la següent línia
       que encaixi amb el boundary i insertem l'annexe després d'aquesta
       línia, si és un endboundary o abans, si és un beginboundary.

PMF

       Aquest capítol agrupa les Preguntes Més Freqüents. De fet, la majoria
       de preguntes actuals es poden formular d'aquesta manera: "Per què s'ha
       dissenyat d'aquesta forma i no d'una altra?" Si pensa que po4a no és la
       solució ideal per a la traducció de documentació, hauria de considerar
       llegir-se aquesta secció. Si no respon les seves preguntes, contacti
       amb nosaltres a la llista de correu
       <po4a-devel@lists.alioth.debian.org>. Volem saber la seva opinió.

   Perquè hem de traduir cada paràgraf per separat?
       Sí, a po4a, cada paràgraf s'ha de traduir per separat (de fet, cada
       mòdul ho decideix, però tots els existents ho fan, i els vostres també
       ho haurien de fer).  Aquest enfoc té dos avantatges principals:

       · Quan les parts tècniques del document s'amaguen, el traductor no s'hi
         pot embolicar. Com menys marques presentem al traductor, menys es pot
         equivocar.

       · Tallar el document ajuda a aïllar els canvis del document original.
         Quan l'original es modifiqui, aquest procés facilitarà la cerca de
         parts de la traducció que necessiten actualització.

       Tot i aquests avantatges, a alguna gent no li agrada la idea de traduir
       els paràgrafs per separat. Aquí hi ha algunes de les respostes que puc
       donar a les seves pors:

       · Aquest enfoc s'ha demostrat exitós al projecte KDE i ha permès a la
         seva gent produir la quantitat més gran de documentació traduïda i
         actualitzada que conec.

       · Els traductors encara poden utilitzar el context per traduir, ja que
         les cadenes del fitxer PO estan en el mateix ordre que en el document
         original. Una traducció seqüencial serà molt semblant tant si
         utilitzeu po4a com si no. I en qualsevol cas, la millor manera
         d'aconseguir el context segueix sent convertir el document a un
         format imprimible, ja que els formatats de text no són llegibles, en
         la meva opinió.

       · Aquest enfoc és el que utilitzen els traductors professionals. Estic
         d'acord que ells tenen uns objectius una mica diferents que els dels
         traductors de programari lliure. Per exemple, el manteniment és
         habitualment menys crític per ells ja que el contingut no és gaire
         variable.

   Perquè no partir a nivell de frase (o inferior)?
       Les eines de traducció professionals a vegades parteixen el document a
       nivell de frases per tal de maximitzar la reusabilitat de les
       traduccions prèvies i accelerar el procés.  El problema és que la
       mateixa frase pot tenir diverses traduccions, depenent del context.

       Els paràgrafs són més llargs que les frases, per definició. Això
       pràcticament permet assegurar que un mateix paràgraf en dos documents
       tindrà el mateix significat (i traducció), a part del context de cada
       cas.

       Partir en parts més petites que frases seria molt dolent. Seria una
       mica llarg d'explicar el motiu aquí, però si li interessa el tema,
       consulti la pàgina de manual de Locale::Maketext::TPJ13(3pm) (que ve
       amb la documentació de Perl), per exemple. Per resumir, cada idioma té
       les seves pròpies regles de sintaxi, i no es poden construir frases
       annexant troços, i que funcioni per tots els llenguatges existents (ni
       tan sols per 5 dels 10 més parlats, o fins i tot menys).

   Perquè no posem l'original com a comentari prop de la traducció (o d'alguna
       altra manera)?
       A primer cop d'ull, gettext no sembla estar adaptat a tot tipus de
       traduccions.  Per exemple, no semblava estar adaptat a debconf, la
       interfície que utilitzen els paquets de Debian per la seva interacció
       amb l'usuari durant la instal·lació. En aquest cas, els texts a traduir
       eren molt curts (una dotzena de línies per cada paquet), i era difícil
       posar les traduccions en un fitxer especialitzat, ja que ha d'estar
       disponible abans de la instal·lació del paquet.

       És per això que els desenvolupadors de debconf van decidir implementar
       una altra solució, on les traduccions es desaven en el mateix fitxer
       que l'original. Pot semblar atractiu. Algú podria voler-ho fer amb XML,
       per exemple. Tindria aquesta pinta:

        <section>
         <title lang="en">My title</title>
         <title lang="ca">El meu títol</title>

         <para>
          <text lang="en">My text.</text>
          <text lang="ca">El meu text.</text>
         </para>
        </section>

       Però això va ser tan problemàtic que ara es torna a utilitzar una
       solució basada en fitxers PO. Tan sols es pot editar l'original en el
       fitxer, i les traduccions s'han ded fer en fitxers PO extrets de la
       plantilla original (i es munta tot a l'hora de compilar el paquet). El
       sistema vell es va determinar obsolet per diversos motius:

       ·   problemes de manteniment

           Si diversos traductors proporcionen pegats alhora, es complica la
           feina de fusionar-los.

           Com detectareu canvis a l'original, que necessiten aplicar-se a les
           traduccions? Per tal d'utilitzar diff, heu de tenir en compte quina
           versió de l'original heu traduït. És a dir, necessiteu un fitxer PO
           al vostre fitxer ;)

       ·   problemes de codificació

           Aquesta solució és viable quan tan sols intervenen llengües
           europees, però la introducció del coreà, el rus i/o l'àrab
           compliquen la situació notablement.  Una solució podria ser
           utilitzar UTF, però encara hi ha alguns problemes amb això.

           A més, aquests problemes són difícils de detectar (per exemple,
           només els lectors coreans detectaran que la codificació del coreà
           és incorrecta [per culpa del traductor rus])

       gettext soluciona tots aquest problemes alhora.

   Però gettext no es va dissenyar per a aquest ús!
       És cert, però fins ara ningú ha trobat cap solució millor. L'única
       alternativa coneguda és la traducció manual, amb tots els problemes de
       manteniment.

   Què hi ha de les altres eines de traducció de documentació que utilitzen
       gettext?
       Pel què sé, tan sols n'hi ha dues:

       poxml
           Aquesta és l'eina desenvolupada per la gent de KDE per tractar
           DocBook XML. Si no vaig errat, aquest va ser el primer programa que
           extreia les cadenes a traduir de la documentació i en feia fitxers
           PO, i després de la traducció les injectava en el document.

           Tan sols pot tractar XML, i només un DTD particular. M'ha
           decepcionat una mica la forma que té de tractar les llistes, que
           acaba amb un msgid molt gran. Quan la llista creix, el bloc esdevé
           difícil de tractar.

       po-debiandoc
           Aquest programa fet per Denis Barbier és com un precursor del mòdul
           SGML de po4a, que més o menys el deixa obsolet. Com el nom diu, tan
           sols tracta el DTD de DebianDoc, que és més o menys un DTD obsolet.

       Els avantatges principals de po4a sobre aquests és la facilitat
       d'afegir contingut extra (que és encara pitjor allà) i l'habilitat
       d'aconseguir la gettextització.

   Educant els desenvolupadors sobre les traduccions
       When you try to translate documentation or programs, you face three
       kinds of problems; linguistics (not everybody speaks two languages),
       technical (that's why po4a exists) and relational/human. Not all
       developers understand the necessity of translating stuff. Even when
       good willed, they may ignore how to ease the work of translators. To
       help with that, po4a comes with lot of documentation which can be
       referred to.

       Un altre punt important és que cada fitxer traduït comença amb un breu
       comentari que indica què és el fitxer i com utilitzar-lo. Això hauria
       d'ajudar als pobres desenvolupadors inundats amb pilots de fitxers en
       diversos idiomes que no parlen, i els ajudarà a fer bé la seva feina.

       In the po4a project, translated documents are not source files anymore.
       Since SGML files are habitually source files, it's an easy mistake.
       That's why all files present this header:

        |       *****************************************************
        |       *           GENERATED FILE, DO NOT EDIT             *
        |       * THIS IS NO SOURCE FILE, BUT RESULT OF COMPILATION *
        |       *****************************************************
        |
        | This file was generated by po4a-translate(1). Do not store it (in VCS,
        | for example), but store the PO file used as source file by po4a-translate.
        |
        | In fact, consider this as a binary, and the PO file as a regular source file:
        | If the PO gets lost, keeping this translation up-to-date will be harder ;)

       Likewise, gettext's regular PO files only need to be copied to the po/
       directory. But this is not the case of the ones manipulated by po4a.
       The major risk here is that a developer erases the existing translation
       of his program with the translation of his documentation. (Both of them
       can't be stored in the same PO file, because the program needs to
       install its translation as an mo file while the documentation only uses
       its translation at compile time). That's why the PO files produced by
       the po-debiandoc module contain the following header:

        #
        #  ADVISES TO DEVELOPERS:
        #    - you do not need to manually edit POT or PO files.
        #    - this file contains the translation of your debconf templates.
        #      Do not replace the translation of your program with this !!
        #        (or your translators will get very upset)
        #
        #  ADVISES TO TRANSLATORS:
        #    If you are not familiar with the PO format, gettext documentation
        #     is worth reading, especially sections dedicated to this format.
        #    For example, run:
        #         info -n '(gettext)PO Files'
        #         info -n '(gettext)Header Entry'
        #
        #    Some information specific to po-debconf are available at
        #            /usr/share/doc/po-debconf/README-trans
        #         or http://www.debian.org/intl/l10n/po-debconf/README-trans
        #

   RESUM dels avantatges de l'enfoc basat en gettext
       · The translations are not stored along with the original, which makes
         it possible to detect if translations become out of date.

       · The translations are stored in separate files from each other, which
         prevents translators of different languages from interfering, both
         when submitting their patch and at the file encoding level.

       · Internament està basat en gettext (però po4a ofereix una interfície
         molt simple per tal que no necessiteu entendre el funcionament intern
         per tal d'utilitzar-lo).  Així no hem de reinventar la roda, i degut
         al seu ampli ús, podem pensar que són unes eines més o menys lliures
         d'errors.

       · Per l'usuari final no canvia res (a part que les traduccions es
         mantindran millor actualitzades :). El fitxer de documentació
         resultant distribuït és exactament el mateix.

       · No cal que els traductors aprenguin una nova sintaxi de fitxer, i
         podran treballar amb el seu editor de fitxers PO predilecte (com ara
         el mode PO d'emacs, Lokalize o Gtranslator).

       · gettext offers a simple way to get statistics about what is done,
         what should be reviewed and updated, and what is still to do. Some
         example can be found at those addresses:

          - http://kv-53.narod.ru/kaider1.png
          - http://www.debian.org/intl/l10n/

       Però no tot és bonic, i aquest enfoc també té alguns desavantatges que
       haureu de tenir en compte.

       · Els annexes són... estranys, a primer cop d'ull.

       · No podeu adaptar el text traduït al vostre gust, com ara partint
         paràgrafs per aquí, o ajuntant-ne dos per allà. Però vist d'una altra
         manera, si hi ha algun problema amb l'original, s'hauria d'informar
         com a error.

       · Encara que tingui una interfície fàcil, segueix sent una nova eina
         que la gent ha d'aprendre.

         Un dels meus somnis és que s'integrés po4a d'alguna manera amb
         Gtranslator o Lokalize. Quan s'obrís un document SGML, s'extraurien
         automàticament les cadenes.  Quan es guardés, es podria escriure un
         fitxer SGML traduït al disc. Si aconseguim fer un mòdul per a MS Word
         (TM) (o com a mínim RTF) fins i tot podrien utilitzar-lo traductors
         professionals.

AUTORS

        Denis Barbier <barbier,linuxfr.org>
        Martin Quinson (mquinson#debian.org)